Tot a punt, aquesta tarda a les 17:30 els meus companys d’Artesa i Ponts surten amb furgoneta cap a Brussel·les, aniran uns 7 o 8, ahir va sortir un matrimoni amb cotxe particular i aquesta matinada, amb en Francesc i la Tere de Ponts agafarem l’avió.
Ja hem preparat la pancarta de la Comissió 300 anys, serà històric, i reflectirà que encara hi ha un substrat de país que està viu, que encara batega, que traurà les vergonyes als còmplices, i als lladres, i que direm al món que encara no hi ha democràcia, que les rèmores del franquisme encara remenen les cireres o es passen el porró entre ells.
Els hauria de caure la cara de vergonya, si és que en tenen, a en Guardans, Obiols i la Terrón.
Entre altres coses tots tres són uns fracassats, segurament a nivell personal se sentiran triomfadors pels seus ingressos, el seu prestigi, la seva nòmina i el seu ego,segur que deuen tenir segona i tercera residència, els fills en col·legis privats i viatgen en primera classe. Però que han aconseguit per Catalunya ? Quina eficàcia han tingut en la seva feina ?
Algú dirà, la gent els vota massivament, molt bé, doncs només cal donar un cop d’ull a tots els indicadors socials, econòmics i culturals del país, resultat, en caiguda lliure.
Però tornem a Brussel·les, espero que demà serà un gran dia, i que la gent continuí empenyent vers la democràcia i la llibertat dels pobles i les persones.
Per acabar, voldria adreçar-me als partits de casa, ERC (el meu), CiU, i ICV, sé que predico en el desert, però doneu un cop d’ull a Euskadi i Navarra, la dreta i l’esquerra espanyola representen la mateixa cosa, la herència del franquisme, polític uns i sociològic els altres, i compte que nosaltres ja fa anys que estem en el seu punt de mira.
Per dignitat, per la democràcia, cap a Brussel·les
Extret del Bloc de l'amic Moisès Martí.
