ILP per a l'Autodeterminació

Els ciutadans tenim dues maneres de participar en la política; és a dir d’intervenir en l’elaboració de les lleis. La primera és la més habitual i s’exerceix anant a votar cada quatre anys uns diputats per tal que en la nostra representació proposin, elaborin i aprovin les lleis que creguin convenient.

La segona, és la iniciativa legislativa popular (ILP) i s’exerceix de forma directa pels ciutadans. Som els ciutadans els que proposem una llei, l’avalem amb la recollida de signatures entre els ciutadans, i la portem al Parlament per tal que els diputats la discuteixin i si ho volen l’aprovin.
Per què les reivindicacions polítiques del poble de Catalunya s’han de plantejar mitjançant una iniciativa legislativa popular?

La raó és senzilla.

Com que els diputats que representen els ciutadans no promouen en el Parlament lleis que reconeguin els drets polítics dels catalans (lleis que determinin que la sobirania nacional resideix en el poble de Catalunya, el dret a l’autodeterminació, el dret a organitzar-se políticament en llibertat...) som els ciutadans els que tenim el deure d’impulsar la urgent elaboració d’aquestes lleis, fent servir el mecanisme de la iniciativa legislativa popular.

És per això que s'està iniciant un nou projecte d'Iniciativa Legislativa Popular (ILP), per tal que el Parlament aprovi una llei de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació.

En aquesta ocasió, volem que la ILP tingui el suport més ampli possible per això et demanem que formis part de la comissió promotora adherint-hi.

Tots junts sumarem!

Ja hem tornat de Brussel·les!

Com ja us hem comentat en missatges anteriors, una representació de la Comissió 300 anys va anar a la manifestació realitzada a Brussel·les el passat dissabte dia 7 de març de 2009 per demanar l'Estat Català.

La valoració de la manifestació, per part nostra, és molt bona ja que ens vam aplegar unes 5.000 persones que vam manifestar-nos tranquil·lament pels carrers de la ciutat. A l'acabar el recorregut es va llegir el manifest redactat per la plataforma Deumil.cat i vam poder fer una mica de turisme.

Feia goig veure els carrers de Brussel·les plens de catalans i catalanes amb les estelades penjades.

Segur que l'objectiu de la manifestació es va complir i que les institucions europees ens escoltaran.

Us penjem algunes fotos de la nostra experiència.

Per dignitat, cap a Brussel•les

Tot a punt, aquesta tarda a les 17:30 els meus companys d’Artesa i Ponts surten amb furgoneta cap a Brussel·les, aniran uns 7 o 8, ahir va sortir un matrimoni amb cotxe particular i aquesta matinada, amb en Francesc i la Tere de Ponts agafarem l’avió.
Ja hem preparat la pancarta de la Comissió 300 anys, serà històric, i reflectirà que encara hi ha un substrat de país que està viu, que encara batega, que traurà les vergonyes als còmplices, i als lladres, i que direm al món que encara no hi ha democràcia, que les rèmores del franquisme encara remenen les cireres o es passen el porró entre ells.
Els hauria de caure la cara de vergonya, si és que en tenen, a en Guardans, Obiols i la Terrón.
Entre altres coses tots tres són uns fracassats, segurament a nivell personal se sentiran triomfadors pels seus ingressos, el seu prestigi, la seva nòmina i el seu ego,segur que deuen tenir segona i tercera residència, els fills en col·legis privats i viatgen en primera classe. Però que han aconseguit per Catalunya ? Quina eficàcia han tingut en la seva feina ?
Algú dirà, la gent els vota massivament, molt bé, doncs només cal donar un cop d’ull a tots els indicadors socials, econòmics i culturals del país, resultat, en caiguda lliure.
Però tornem a Brussel·les, espero que demà serà un gran dia, i que la gent continuí empenyent vers la democràcia i la llibertat dels pobles i les persones.
Per acabar, voldria adreçar-me als partits de casa, ERC (el meu), CiU, i ICV, sé que predico en el desert, però doneu un cop d’ull a Euskadi i Navarra, la dreta i l’esquerra espanyola representen la mateixa cosa, la herència del franquisme, polític uns i sociològic els altres, i compte que nosaltres ja fa anys que estem en el seu punt de mira.

Per dignitat, per la democràcia, cap a Brussel·les

Extret del Bloc de l'amic Moisès Martí.

Toni Strubell serà el proper convidat de la Comissió 300 anys a Artesa de Segre a presentar el seu llibre “El moment de dir prou”, ho farà molt probablement el proper 18 d’abril, el nét del gran Doctor Josep Trueta, ha escrit un article al diari Avui que em permeto enganxar, el proper 7 de març tots a Brussel·les, perquè després ens queixarem i direm que els polítics no fan res, i vosaltres?

Per què aniré a Brussel·les
Toni Strubell i Trueta / Membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat
No és que vulgui apel·lar a l'èpica, de cap manera. Però crec que en la vida de tot poble es produeixen alguns (rars) moments decisius. I penso que la manifestació dels 10.000 a Brussel·les en pot ser un. S'hi va a demanar una cosa tan bella i bàsica com és la llibertat.
¿PER QUÈ ARA? EN ELS DARRERS TEMPS molts catalans hem pogut constatar el futur que se'ns consigna: hi ha un intent formidable, per part de l'Estat, de perpetuar l'anul·lació dels nostres drets nacionals, d'impossibilitar l'equiparació de la nostra llengua amb les europees i d'anul·lar tota una trajectòria nacional moderna que ve de Francesc Macià i Lluís Companys, com si mai no haguessin existit. Les proves d'aquesta operació les tenim en el tractament de l'Estatut, en les greus limitacions de la llei de la memòria, en el cop anunciat del TC, en els atacs a la vehicularitat educativa del català i en l'inqualificable tancament de les emissores de TV3 al País Valencià. ¿Com es pot qualificar tot això si no és de genocidi encobert?
EL CERT ÉS QUE CAP DEMÒCRATA EUROPEU mitjà no acceptaria per a si una situació equivalent a la nostra. ¿Com podria acceptar que la determinació del seu marc legislatiu i polític, un cop votat al seu Parlament, depengués d'un Tribunal Constitucional hostil? ¿O que, si us plau per força, hagués de formar part d'un Estat, de tutela militar, on el seu fet cultural i lingüístic fos diàriament atacat, incomprès i arraconat, com ha denunciat darrerament Matthew Tree al LSE de Londres? ¿Com acceptaria un Estat que dóna total impunitat -inclús moral- als perpetradors de crims contra la humanitat, com ho fa Espanya amb els franquistes, tal com denuncia la Comissió de Drets Humans de l'ONU? És senzillament impensable. Doncs tampoc els catalans no ho hem d'acceptar.
DARRERAMENT, MOLTS CATALANS HEM pogut confirmar -angoixats- com el teixit social i institucional espanyol es troba molt còmode vivint a l'ombra de l'herència franquista. Així s'hi admet que no se n'anul·lin les sentències i que no es rehabilitin plenament les víctimes, ni es mostri cap interès institucional per conèixer i divulgar l'horror que va significar la dictadura, al contrari del que es fa per llei a Alemanya, Argentina i Sud-àfrica. Per exigència democràtica i per dignitat, no podem tolerar que la classe política espanyola, amb el seu monarca al davant, legitimi, de facto, no pocs fets consumats del franquisme.
DAVANT D'AIXÒ, ÉS EVIDENT QUE L'ADOPCIÓ d'un procés d'internacionalització del cas català és un pas intel·ligent per part d'un poble encara mancat d'una prestació tan imprescindible per a la supervivència col·lectiva com ho és tenir un Estat propi. No és per independentisme ni radicalisme que hi acudirem, sinó per pur instint de supervivència. I, a més, no passa dia sense que ens ho diguin: sense Estat, no sou ben ningú. Així ho han entès, també, gloenlandesos, kosovars i montenegrins. Els catalans ens veiem en la solemne necessitat d'acudir massivament a Brussel·les per escenificar una gran anomalia encara existent al si d'Europa: la nostra manca d'igualtat. No hi anem a dir que som superiors a ningú. Però tampoc volem que es perpetuï la nostra manca d'igualtat.
ANAR A BRUSSEL·LES NO SUPOSA LA FI DE cap camí. Serà un primer pas en la necessària internacionalització del cas català. Als qui diran que l'acte "crearà més frustració", cal respondre'ls tot demanant ¿què pot resultar més frustrant que assistir de braços caiguts al desmantellament d'un projecte nacional amb mil anys d'història? Si el 18 de febrer de 2006 i l'1 de desembre de 2007 vam ser capaços de col·lapsar el centre de Barcelona amb centenars de milers de manifestants pel dret a decidir, ara de nou estem cridats a posar nous arguments que convencin els nostres polítics que cal un decidit canvi de rumb. No per raons d'èpica. Sinó de lògica.

Extret del bloc del Moisès Martí http://blocs.mesvilaweb.cat/moisesmarti

Deu mil a Brusel·les per l'Autodeterminació

El proper dissabte dia 7 de març de 2009 una representació de la Comissió 300 anys anirà fins a Brusel·les per reivindicar la independència del nostre país.

Aquesta iniciativa, que és de caràcter transversal, neix de la societat civil i el que es vol aconseguir és que l’autodeterminació de Catalunya figuri en l’agenda internacional i que els partits polítics nacionals, arrossegats per la nostra força, es declarin oficialment a favor de la independència i la incloguin en el seu programa. Més encara, que es comprometin a treballar per aconseguir-ho.

Aquest projecte, no sotmès a cap sigla política específica que ens separi, està obert a treballar, mantenint la seva autonomia, amb totes les persones, organitzacions i plataformes que tinguin el mateix objectiu: la Independència de la Nació Catalana.

Si voleu més informació la podeu trobar al següent enllaç: http://www.deumil.cat/

Conferència d'Alfons López Tena

El passat divendres dia 6 de febrer els ciutadans d’Artesa de Segre vam tenir la oportunitat d’assistir a la conferència “Cap a la independència de Catalunya”, els arguments del ponent, el jurista i notari Alfons López Tena van ser contundents, i demolidors, però sobretot molt ben argumentats, des del punt de vista jurídic, econòmic, històric i, a la vegada, creïbles.

Va recalcar que a Espanya, mani l’esquerra o la dreta, l’espoli fiscal i el robatori sostingut estan garantits i que, a més a més, hi ha un projecte dissenyat des de fa anys per a empobrir-nos al màxim i aniquilar la nació catalana des del punt de vista cultural.

La Comissió 300 anys, organitzadora de l’acte, vol agrair a tots els assistents la presència a l’acte i a la vegada vol comunicar que continuarem apostant per l’excel·lència dels ponents, el nivell dels quals queda contrastat i només cal tenir en compte que l’aposta dels partits catalans per encapçalar les llistes a les eleccions al Parlament Europeu del proper mes de juny, han estat per candidats convidats per la Comissió 300 anys a venir a donar conferències o presentacions de llibres com Ramon Tremosa o Oriol Junqueras. A més a més de personatges capdavanters de la cultura catalana, com Víctor Alexandre, Hèctor López Bofill, Jaume Fernàndez o de l’esport català com Jordi Villacampa.

Continuarem la nostra tasca, i ara més que mai, ja que el nostre país es troba en una cruïlla, i el que no va aconseguir Franco amb la seva repressió, ho poden aconseguir els seus hereus, perquè com deia Josep Pla el més paregut a un espanyol de dretes, és un espanyol d’esquerres.

La Comissió 300 anys continuarà apostant per la qualitat, i per la transversalitat del catalanisme, volem també fer referència i donar transparència als donatius rebuts pels assistents a l’acte.

El dia 6 de febrer vam obtenir 294 euros en donatius anònims, els quals aniran a sufragar despeses una part, i l’altra anirà a donatius a entitats que defensen els nostres interessos socials i nacionals.